Camins del nord

Com a tantes altres llars, la Guerra Civil era un tema tabú a cals Anglesola; una mena de desgrácia natural que havia fet enfollir ambdós  bándols i que convenia oblidar. I com a tantes altres llars, la dels Anglesola amagava als armaris els seus propis fantasmes, disposats a sortir així que la realitat esquerdava per qualsevol racó el vel de l'oblit. Llavors, tot d'una, qui ha viscut cómodament amb una história que descobreix fingida, i a partir de la qual n'ha fet la seva própia, ha de partir a cercar la vertadera; és a dir, a escriure'n una altra a cópia d'esbrinar fets i d'interpretar-los. Així es veu compel.lit a fer-ho Jordi Anglesola en descobrir un pare i una mare dels qui no en sabia res, i en haver d'endinsar-se en una guerra que havia volgut ignorar per tal de conéixer-los. En la seva cerca, en Jordi Anglesola haurá de conéixer la retirada dels perdedors camí del nord, els camps de concentració francesos, el maquis al sud de FranÇa, l'infern nazi i l'intent fallit de reconquerir Espanya per a la República per part d'uns pocs milers de refugiats espanyols, convertits en guerrillers apátrides en lluita permanent contra el feixisme. Descobreix, sobretot, una época on el valor suprem no era la vida sinó  el que es feia amb ella, i on l'empremta que al morir es deixava era més important que una vida llarga. Gairebé bé un mirall de la pau franquista, amb la vida a penes viva, esmorteïda i grisa, estabulada; un mirall que en Jordi Anglesola es veu forÇat a trencar i travessar, per després agafar-ne els trossos i refer-ne un on poder trobar una imatge de si mateix feta a mida.